ASEMA

Rehabilitació Maternitat Missirah (Senegal)

admin — Wed, 01 Sep 2010 15:04:57 +0000

Amics i amigues, el dia 25 de juliol va començar la feina de rehabilitació de la Maternitat al poblat de Missirah, vàrem aterrar el dia 30 de juliol en terres senegaleses una expedició composta per:

Madiop Diagne, president ASEMA ( arribada el 24 de juliol)

Jaume Servera, soci d’ASEMA, geògraf

Isabel Mestre Bauzá, sòcia d’ASEMA, arquitecte.

Maria del Mar Rigo, voluntària, farmacèutica.

Marga Noguera, voluntària, mestre d’escola d’educació infantil.

Juani Orquín, voluntària, mestressa de casa

Bel Mestre, sòcia d’Asema i coordinadora del projecte.

Angel Vaño, voluntari, logística.

Desprès de tres intenses setmanes, no hem tornat tant sols amb les expectatives que teníem previstes cobertes, sinó tot al contrari, hem tornat amb les expectatives molt superades. Això sens dubte ha estat possible gràcies a la gent de Missirah que s’hi va aferrar de valent i a totes les autoritats senegaleses a les que hem pogut informar i parlar del nostre projecte, les quals han mostrat una molt bona predisposició a facilitar-nos la tasca. Malgrat tot, res d’això hagués sigut una realitat sense les persones, entitats i associacions que ens heu ajudat des d’aquí amb aquesta tasca tan meravellosa de donar una ma a gent que la necessita, la nostre tasca no hagués estat possible sense vosaltres.

Gràcies:

Alumnes de l’escola de ceràmica de Marratxí

Amigues i amics d’Alcoi

AMIPA CP Costa i Llobera de Marratxí

APA Col·legi ES Liceu

Apotecaris solidaris

CP Costa i Llobera de Marratxí

Fons Mallorquí de cooperació i solidaritat.

José Manuel Pérez i a la seva família ( Alcoi)

Pep Serra ( mosso) i a la seva família

Plataforma Ciutadana Gent de Marratxí.

I el proper any : Missirah II,

Centre de salut!!!

Ja vos informarem

YVETTE PARÈS: CIÈNCIA, INTERCULTURALITAT, HUMANITAT

admin — Wed, 01 Sep 2010 07:59:27 +0000

Hi ha persones que ens ensenyen a veure el que no sap veure la majoria; que amb la seva trajectòria vital i amb el seu exemple de coherència i compromís ens donen els arguments i la força per rompre els esquemes obsolets – o interessats i egocèntrics – que ens impedeixen aproximar el món present a un de molt millor. La Dra. Yvette Parès fou una d’aquestes extraordinàries persones fins al darrer moment de la seva vida arribat el passat 9 de juliol a l’edat de 86 anys. La seva immensa tasca a favor de la recuperació i la valoració de la medicina tradicional africana duita a terme a l’Hospital de Keur Massar, al Senegal, que ella mateixa fundà l’any 1980 i que continua avui en dia en plena activitat, és el preciós llegat d’una dona de formació científica occidental que va saber entendre què significa el veritable respecte cap a una altra cultura: acceptar que occident pot rebre – necessita rebre – lliçons i aprendre, també en medicina, d’altres éssers humans, d’altres cultures, que, des de la nostra creguda superioritat solem considerar mancats dels mínims recursos per afrontar la vida. Yvette Parès va iniciar fa trenta anys al Senegal una lluita contra corrent; la lluita per demostrar que la medicina tradicional africana no només podia ser tan vàlida o més que l’occidental sinó que podia i pot permetre el deslliurament d’una dependència neocolonial que únicament afavoreix l’afany de lucre de les companiyes farmacèutiques o, en el millor dels casos, satisfà l’arrogant sentit de la solidaritat dels rics.
Després de formar-se com a microbiòloga a la seva França natal i d’haver treballat com investigadora en el CNRS, Yvette Parès arribà al Senegal l’any 1960 per incorporar-se com a professora a la Universitat de Dakar on es doctorà en medicina l’any 1968. Aviat centrà els seus esforços en l’estudi del bacil de la lepra i aconseguí en el seu laboratori del Centre de Recherches Biologiques sur la Lepre importants avanços en l’intent de cultivar el microorganisme. El pas a la clínica i al tractament dels malalts leprosos li va revelar les grans mancances de les teràpies emprades i, en concret, les dificultats de la medicació disponible per a retornar els malalts la qualitat de vida desitjable. No obstant, en aquell moment i en aquell context, l’alternativa era impensable: quina solució millor hi podia haver en un país africà que no vengués de la medicina occidental? L’evidència d’una alternativa existia però només una persona amb l’obertura d’esperit d’Yvette Parès estava disposada a acceptar-ho. Assabentada de les pràctiques terapèutiques d’un mestre de l’ètnia Peul, Dadi Diallo, no dubtà en posar-se en contacte amb ell i a aproximar-se humilment a una sabiduria que, encara avui, el complex de superioritat occidental impedeix apreciar justament. A partir d’aquella coneixença, Yvette Parès inicià el procés d’immersió com a deixeble de Dadi Diallo en la terapèutica tradicional de la lepra en un principi i, més envant, de multitud de dolències. La constatació de l’eficàcia dels tractaments basats en l’ús magistral de les plantes medicinals i d’una concepció més integral i humana del malalt va conduir Yvette Parès a la fundació de l’Hospital Tradicional de Keur Massar, situat a una vintena de kilòmetres de Dakar. L’aposta valenta per les possibilitats de la cultura africana com a solució als problemes de salut africans i com a via d’assoliment de la sobirania terapèutica d’un poble colonitzat havia començat. Dels resultats i l’encert de l’aposta en són testimoni els continuadors d’aquella aventura que, salvant tota classe d’incomprensions i rebutjos, poden mostrar avui el balanç de més de 280.000 persones tractades i retornades al benestar. Fins a la data de la seva jubilació, l’any 2003, Yvette Parès dirigí i engrandí l’hospital, prioritzant sempre l’acció humanitària sobre qualsevol altre interès material. Fins i tot una escola annexa a les instal•lacions de l’hospital va arribar a funcionar per tal d’atendre millor els infants malalts o els fills dels internats. A través del seu llibre “La médecine africaine, une efficacité étonnante”, Yvette Parès ens ha deixat el relat apassionant de la seva vida i d’aquest projecte iniciat a finals del segle passat i que és avui una realitat amb un futur il•lusionant.
Malgrat tot, la mentalitat occcidental majoritària, tant dels blancs colonitzadors com dels africans colonitzats continua més pròxima al menyspreu i al retret que al veritable respecte cap als coneixements de la medicina tradicional africana. Avesats a no donar res per bo que no hagi passat pels infal•libles filtres de la nostra cultura, exigim assaigs clínics, proves de toxicitat, caracteritzacions químiques i controls de qualitat. En el fons, exigim tenir el control del geni i la creativitat d’altres cultures com a condició prèvia per a la seva acceptació. Yvette Parès va entendre que aquest no era el camí i en va emprendre un altre de més difícil, però intel•lectualment més honest i humanament més generós. “El veritable problema – escriví fa molt poc Yvette Parès, – és que els europeus no poden acceptar la idea d’una obra africana que pugui funcionar normalment sense la tutela d’un occidental o d’un occidentalitzat“. Sens dubte, si volem construir un món basat veritablement en el respecte entre persones i cultures cercant la complementarietat de valors i coneixements, el pensament i l’obra d’Yvette Parès i dels seus mestres africans haurà de ser un referent imprescindible.

Bartomeu Adrover i Fiol
Farmacèutic

Voluntaris d'Asema i Apotecaris Solidaris

2n aniversari d’ASEMA

admin — Fri, 27 Aug 2010 11:01:05 +0000

Vàrem cel.lebrar el 2n aniversari amb un cafè i un te per la llengua, per drets, deures i dignitat per a tothom.

Reunió Asema

admin — Mon, 12 Jul 2010 07:30:57 +0000

Reunió d’ASEMA i la Consellera d’Afers Socials, Sra Fina Santiago.

Dia 24 de juny, una delegació d´Asema es va reunir amb la Sra. Fina Santiago Consellera d´ Afers Socials del Govern Balear.

Per part d´Asema hi havia Madiop Diagne ,president, Isabel Mestre Pons, responsable de cooperació internacional, Fatimata Sarr, responsable d’igualtat de gènere i Assane Ngom, secretari administratiu i l’assessor tècnic de la Consellera.

A la reunió hem aprofitat per explicar els nostres projectes i filosofia de feina.

La valoració de la reunió es molt positiva, hem detectat un interès i ganes de cooperar en les coses que tenim en marxa.

La seva disposició es total i ens anima a seguir amb la nostra feina.

Des de aquestes pagines volem agrair a la Sra. Fina Santiago, la seva atenció, el seu interès i el seu compromís amb els més febles.

Moltes gràcies Sra. Santiago

Programa Asema

admin — Thu, 08 Jul 2010 08:41:09 +0000

Cartell Asema

admin — Thu, 08 Jul 2010 08:29:47 +0000

Ens reunim amb la Direcció General d’Immigració.

admin — Fri, 11 Jun 2010 15:59:13 +0000

Una delegació d’Asema, constituïda per Madiop Diagne, Marisa Verger, Meca i Abdou Diop es va reunir dimecres 10 de juny amb el cap de servei de projectes i un tècnic de la Direcció d’Immigració del Govern Balear. Es tractava de conèixer de primera mà els motius pels quals es van denegar, un any més, projectes d’Asema. Recordarem que per l’actuació de Formació en Deures i Drets, assessorament en estrangeria, es va denegar “per no arribar a una puntuació mínima de 50 punts” (ens n’havien donat 43) i per l’actuació a favor de la integració de la dona “per manca de disponibilitat pressupostària”,…
Per cert, ens han atorgat la subvenció de manteniment, de 3.500 euros, amb una valoració molt alta de 9 punts de 10 possibles!

Sota la meva única responsabilitat, com a President d’Asema, vull anunciar que no me crec els arguments que ens han donat i la meva impressió es que no agrada la nostra línia de feina i les crítiques que feim cada dia amb la forma de fer integració en la nostra Comunitat Autònoma.
Ja hem sol·licitat una reunió amb la Consellera d’Assumptes Socials per informar-li de la situació.

Madiop Diagne.

Àfrica, tan enfora, tan a prop.

admin — Wed, 09 Jun 2010 19:10:03 +0000

El passat divendres va tenir lloc una taula rodona organitzada pel Fons Mallorquí de solidaritat i cooperació al Centre de Cultura de Sa Nostra, sobre la realitat actual al continent africà amb la col·laboració del president d’Asema, Madiop Diagne.

Fes-te’n soci

admin — Sun, 28 Mar 2010 11:31:08 +0000

Ajuda’ns a ajudar-los!!

Fes-te’n soci, sòcia, únicament són 30 € anuals!!

Ho pots ingressar:
2077-0829-22-1100628276

Contra la corrupció

admin — Thu, 18 Mar 2010 14:59:42 +0000