|
24
01
2012
Trobada de medicines a Dakar 2011 amb participaciò de Tomeu(ASEMA)Escrit per Madiop a GeneralEl passat dia 10 de desembre hi va haver a Dakar (Senegal) una jornada dedicada al diàleg intercultural en el camp de la medicina. Ho organitzà la Fundació Denis Guichard, d’origen francès, amb la col•laboració de l’Hospital Tradicional de Keur Massar, ubicat al Senegal. Hi assistí Bartomeu Adrover, membre d’ASEMA i d’Apotecaris Solidaris, que pogué així unir-se a l’homenatge que es volgué tributar amb aquesta trobada a la Dra. Yvette Parès, fundadora de l’Hospital Tradicional de Keur Massar. Avui dia, l’Hospital Tradicional de Keur Massar és un dels referents més important de la lluita per la sobirania sanitària dels països en desenvolupament. Més de 7000 pacients a l’any són tractats en règim ambulatori en aquest hospital amb els medicaments de fabricació pròpia a base de plantes medicinals i a uns preus perfectament compatibles amb el nivell econòmic de les poblacions més pobres. Nota de premsa Quan se juga amb doblers públic, ni paternalisme, ni sentimentalisme. Asema ha firmat el pacte contra la corrupció que vàries entitats de Mallorca han promulgat. Aquesta firma no és un mer formalisme, és un compromís ferm contra qualsevol forma de corrupció i desviament de doblers públics amb finalitats personals o corporativistes. Per això, Asema se felicita i felicita totes quantes persones han contribuït a destapar l’escàndol d’una associació d´immigrants que ha desviat doblers públics de subvencions per a fins espuris. Des d’Asema no entenem com s’ha pogut realitzar el que diu la premsa sense que ningú se n’hagués adonat abans. A la nostra comunitat autònoma hi ha en vigor una normativa legal que regula les subvencions i ens costa de creure que s’hagi arribat on s’ha arribat sense la col•laboració o, com a mínim, la negligència de qui ha de gestionar i atorgar les subvencions . Ens preguntam com és possible que en temps de crisi econòmica algunes entitats se’n duguin tants de doblers, quan moltes entitats no arribam a cap subvenció que asseguri el simple manteniment malgrat la feina quotidiana que duim a terme. Quins són els criteris tècnics de valoració d’aquestes subvencions ? Són innocents els responsables que han valorat aquestes subvencions? Asema reclama que es realitzi un estudi minuciós que permeti aclarir com i a qui s’han donat subvencions aquests darrers anys i una vegada més reclama el màxim rigor en la gestió del doblers públics. El nostre posicionament en aquests assumptes i en altres com la llengua i la defensa de determinats valors ens ha costat ésser relegats a l’ostracisme per part d’alguns polítics i responsables d’àrees d’immigració de la darrera legislatura. Mai donarem suport a una política d´immigració basada en el folklorisme i no compromesa amb la defensa de la igualtat en drets, obligacions i dignitat. Madiop Diagne
(Les fotografies pertanyen a l’Escola de Ceràmica de Marratxí)
13
06
2011
Projecte “Conèixer Àfrica, per solidaritzar-se amb Àfrica”Escrit per admin a Activitats, Campanyes
El temari que vàrem seguir va ser: Quants països formen el continent africà? Què ha significat la esclavitud per el continent? Què és la colonització del continent africà? Com és Àfrica avui desprès de les “independències”? Per què la historia recent d’Àfrica és una història de guerres i pobresa? Què podria aportar Àfrica a la Civilització Universal? Únicament hi ha pobresa i guerres a Àfrica, o hi ha altres coses? Destacarem tres eixos de feina: Interculturalitat Educació per la pau Educació per la cooperació i la solidaritat Conceptes: Intolerància i discriminació (racial, sexual, física, religiosa, etc.) Prejudicis i tòpics Xenofòbia: Què significa? Com es manifesta? Racisme: Què ha passat a l’Àfrica del sud amb l’apartheid? Valors positius universals: Convivència Respecte Cultura i educació Centres : Al Col·legi Pius XII de Palma, vàrem comptar amb els alumnes i les alumnes de 5è i 6è de primària, una trobada molt satisfactòria per la gran participació i l’interès que varen demostrar aquests infants. A l’IES Emili Darder, vàrem parlar amb els alumnes i les alumnes de 1r, 2n, 3r i 4r d’ESO. Primer vàrem situar el continent Àfrica dins el món per passar a parlar del país de Senegal, les preguntes foren molt interessants. Al col·legi públic Urbanitzacions de Llucmajor, ens vàrem trobar envoltats d’infants de 3 a 7 anys, la xerrada més dolça de totes, senzillament per l’edat dels nins i nines, els seus interessos són molt senzills, volien saber com juguen els nins i nines de l’Àfrica. Des de aquestes pàgines volem agrair als i les mestres i professors i professores que vàreu fer possible aquestes xerrades, els infants i joves sempre ens ensenyen coses noves. Gràcies TOTS I TOTES DIFERENTS PERÒ AMB ELS MATEIXOS DRETS, DEURES I DIGNITAT
Les Jornades de Cooperació i Salut a Àfrica ja són un fet: durant els dies 8 i 9 d’abril hem aconseguit, amb un èxit de participació que ens omple de satisfacció, desgranar un programa de conferències, taules rodones i tallers que influirà sense cap dubte en els plantejaments que des de Mallorca es facin a partir d’ara de la cooperació amb Àfrica. Les jornades s’encetaren a les 11 h de divendres dia 8 amb la conferència a l’Aula de Graus A de l’Edifici Gaspar Melchor de Jovellanos de la UIB sobre “Medicina tradicional africana: fitoteràpia i sobirania sanitària”. Amb una sala plena fins al darrer seient, Djibril Bâ, secretari general de l’Hospital Tradicional de Keur Massar, en primer lloc, posà en valor les possibilitats de la medicina tradicional africana per a alliberar Àfrica de la dependència exterior i va reclamar el suport del govern senegalès per consolidar aquesta via de sobirania sanitària. La salut d’un continent, va dir, no pot basar-se en la importació de medicaments. Seguidament, Aliou Aw, cap del Servei de Medicina Tradicional del Govern senegalès va exposar les línies bàsiques del pla estratègic de promoció de la medicina tradiconal i el projecte de llei de regulació d’aquest àmbit de la sanitat. De les seves paraules se’n desprèn que el govern senegalès té clar el camí però li falten recursos, principalment financers, per a fer el recorregut. |














Entrades (RSS)